Com un acord de vidre Com un acord de vidre que no volgués trencar-se, goixant arreu, entre lliri i jonquera, amb dos coloms que entre els molins s'enlairen -el negre, el blanc...-, s'enlairen i s'encalcen com un acord que al clar rostoll de coure tot just es posa, plega les ales i es difumina en la distància d'un perdre que s'allunya on l'asfalt acompanya el torrent i imagina miralls d'aigua embassada. Cardell, Miquel