A parets grans grises i murs, tu i jo escrivim,
haikus que es converteixen, en lleuger polsim.
Un cop passa el temps i tot és esberlat pels vents
però només pel camí es pot arribar al cim.

Dissabte a altes hores, em sento un capsigrany,
les parets les veig dobles, com també el pany,
ja que durant molt temps vaig creure trobar la cura
i cada nit estava llest amb la pintura.

Pel meu llenç llisca la brotxa
a Aran golejant la generalitat,
gents gens gentils gentrificats
tiren pedres a nens i a gats.