POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 588
  Total Poemes: 13901
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
A UNA DAMA DE LA QUAL SOLS AB LA FAMA DE SAHERMOSURA ESTAVA ENAMORAT UN GALANT, I,

Garcia i Torres , Francesc Vicent

erroresrecomendar

Bé diuen, senyora mia,
les velles entorn del foc
que vénen a poc a poc
totes les coses un dia:
No debades jo temia
desgràcia tan desigual
quan la gràcia celestial
vostra de lluny adorava
en la fe de Amor estava
segur d'est dolor mortal.
Mes, puix era de mon fat
esta sort invariable,
al ser mon dany inefable,
me pesa que haja tardat.
Tant del mèrit me ha llevat
com de la pena escusà,
la glòria dilatà
de veure ' m a vós rendit;
que, si és soberà el delit,
també és lo dany soberà.
Quan, devall de mortal vel
tanta bellesa mirí,
i que era festa advertí
del qui és portaler del Cel.
que no l'obrís me recel
lo sant per ser tal jornada:
Fundi'm en que tan pegada
restà ma imaginació

que d'ella altra perfecció
ja no pot ser adorada.
Mes, ai! ¡Qué notable error
és aquest per on camino
puix en lo Cel me imagino
estic en lo infern de amor!
I, així, em condemna el rigor
d'eix proceir inclement
i un atrevit pensament:
que, a eixa bellesa aspirant,
no serà el dolor bastant
a mudar-lo, eternament.
Però, entre tantes raons
que fan infernal ma pena,
Amor que em falten ordena
les espantoses visions;
ans, en les fosques presons
de ma llastimosa història,
tan clara está en la memòria
vostra gràcia singular
que l'ànima ve a dubtar
si está en lo Infern o en la Glòria
Ab tal goig se'm representa
eixa bellesa que ador
que deixa atràs lo rigor
del pesar que me atormenta.
Tant penada com contenta,
ma imaginació repara
i en eixa divina cara

hivern junt i primavera,
que mon mal i bé declara.
Lo astronòmic més expert
no pot ma sort igualar,
puix, si als estels vol comptar,
en son gran número es perd;
i jo, senyora, estic cert
que, en aquell dia ditxós,
en vostre cel lluminós,
cifra de l'alt firmament,
tots los comptí, concloent
que tan solament són dos.
Dos són només, si bé els clars
raigs que de si despedeixen
en sos orbes produeixen
altres llums a milanars,
ab virtuts tan singulars
i soberana potència
que no sols, ab sa influència,
ma voluntat inclinaren
a amar-vos, mes la obligaren
ab una dolça violència.
¿Qué diré de la bellesa
d'eixa boqueta, on apar
que, mostrant-se el Cel avar,
volgué encaixar sa riquesa?
Seguint sa naturalesa,
les penes, ab sa finor,
apuren més la blancor

d'esta ma fe que us venera
quan, dels dos corals, me altera
lo cor tan encés color.
Poguera sufrir-se ja
aquest incendi que pas
si a son gran foc apagás
la neu d'eixa blanca mà;
mes, ai de mi! ¡Quant en va
mon cor abrasat, fugí
per a remediar-se allí!
Puix, entre tanta fredor,
noves flames, nou ardor
i noves penes sentí.
Ni en lo jardí regalat
de aqueix pit trobà remei;
perqué, en sa defensa, un rei
per guarda hi està posat:
Solen, a un jardí encantat,
guardar-lo fers animals;
peró als fruits celestials
que enclou, senyora, aqueix pit
los guarda lo rei David
ab los Psalms penitencials.
Quan de aqueixos ports de neu
viu, senyora, que els traguéreu,
tan bella me pareguéreu
com a ell la per qui els féu;
ab cego ardor, com lo seu,
segons són les penes mies,

i ab flames cruels i impies
lo Amor rodejat me té;
que un món abrasar podré
(no dic matar a un Unes).
Subir