A colps,
a colps ens fa la vida,
a colps de mort i de fe:
moments,
moments que podrien ésser eterns,
només
resta la mort sentida.
A colps,
a colps morim la vida.
Cal viure com si res,
com si res fos etern,
només
aquest moment
-la tarda, el cel-
potser siga la vida.
A colps,
a colps morim la vida.
Tots els amors passats,
tot allò que no fou res
a colps,
a colps de fe perduda,
a colps,
a colps, morim la vida.


(1963)