A dos departir,
units d'un voler,
no hi basta poder
sinó lo morir.

Aquell que parteix
de la qui bé vol,
sa vida avorreix
per lo que li dol,
i en est competir
de tant ben voler
no hi basta poder
sinó lo morir.

Pensar apartar
a dos ben volguts,
savis sens dubtar
s'hi troben perduts
volent-hi argüir
ab tot son saber:
no hi basta poder
sinó lo morir.

A dos apartar,
que s'amen de cor,
no ho basta acabar
vergonya ni por;
per fer avorrir
d'amor lo plaer
no hi basta poder
sinó lo morir.