Ai!, com somriuen les noies
del taller del costat,
mentre mengen, mitjora,
el seu temps d'esmorzar.

Ai!, com somriuen i juguen
si tu les mires molt.
I si obres boca i dius...
encara riuen més.

I s'obliden de tot.
I viuen moments dolços.
I et llancen un bes tímid
amb la boca mig plena.

Després de l'esmorzar,
potser tot és més trist.
Potser llavors somien
fent treballar els dits.

Jo, torne al meu treball.
Tal volta somiant,
recordant la frescor
de les noies que fan
més dolça l'amargor
del qui viu treballant.


(1971-1973)