POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 597
  Total Poemes: 14095
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
ABANS QUE RES

Casp i Verger ,Francesc Xavier

erroresrecomendar

Abans que res
vull reconéixer, així com cal,
que a mi la vida no em va tal mal
i que l’estime per ser com és.

A colps d’instint,
des que em furgueja l’enteniment,
mastegue el viure com a aprenent
en la feinada d’anar vivint.

I ací un arrap
i allà una fruita i enllà una flor,
puc dir que porte madur al cor
i honest el premi d’alçar el cap.

A poc a poc,
a crits i a besos, vaig anant... vaig;
l’any no és a soles el mes de maig
i cada dia té un so i un toc.

Anar a peu
fitant la terra per prendre impuls,
fa tenir l’ànim sempre convuls
sabent si guanyes i a com el preu.

I així he arribat
a ser qui pense o a ser qui sóc.
Si porte sempre a punt el perboc
és perquè en l’aire del meu combat

els mots cairuts
no són protesta, sinó neguit;
l’home que és home va pit a pit
i es dol quan troba tants geperuts.

Dins mi se’m feny
un rastre bíblic d’auspici i clam
que em cou les hores de set i fam
per a forjar-me l’acer del seny,

i ja sé el goig
de traure el tempre del meu metall;
sé amar en acte d’enclusa i mall
maridant l’himne sensat i boig.

Però això sí,
malgrat el ritme del malaveig,
sempre tinc fibres a gust d’oreig
perquè en la vida cal viure així.

Entre fe i risc,
a mi la vida no em va tan mal,
car en la lluita per ser com cal
sent com em viuen els que jo visc.
Subir