Queda l'esguard, encara no serè,
d'uns ulls color de mel.

Queda el ressò del pas lleu que ha apartat
de mi el teu cos esvelt.

Queda l'enyor del que mai no t'he ofert
i un camí pel desert.

Preguntaràs si guardo la memòria de tu, i et respondré:
foll d'impotència,
he assassinat el mar.
I no sabrà
ningú que ets el meu còmplice.