POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 588
  Total Poemes: 13901
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
AGOST

Gimferrer, Pere

erroresrecomendar

No culpeu ningú de l'enderrocament de l'home.
El lliurament estèril de la paraula, do dels antres, quan la nit, la
gelada, llaura un foc venusiano, i el sol, un ésser de boires,
defalleix. Aquest xarrup, xarrup de res, encesos llavis, pedra de porpra,
la llavor més secreta de l'home, perquè no es necessiten|precisen
armes per vèncer l'home: ja els llampecs són un signe d'això.
Escarits,
afilats diuen el vil secret, la covardia, el desig bastard, emblemes,
jous immemorials d'abjecció. Cabelleres, vanes al vent, arrabassades pel
corrent de la neu núbil d'un cos, foc de fogueres que adorna la
claredat. Ets immortal tu, ara, irrisió de la carn, tu, que potser has
satisfet la servil passió? Sí, molt necessita l'home per incloure
l'extensió del seu desig, i el seu desig és el no res. L'escut fosc de la
lluna, l'escut lívid del sol que astre oscultan?
Quines ones, quina ignició d'espais llunyans? Pels roquedales
trontolla aquesta claredat lúgubre, rescat hostil de la carn
escarnecida, becs|pics, rems d'or sotmès, despulles d'un
esquinçall. Si el goig, funest, d'un avenc més llòbrec extragués la llum
i, amb els ulls tancats, la nostàlgia, l'escarcellera cega del sentit,
fes del pit la saeta, l'atziac solar! Perquè el vent no necessita sentir
el pes del vent quan, viu, tremola als gallardets, els passos del vent
de primavera.
Així l'home. No es diu el seu nom: primavera.
I ho és. Qui diu el nom? Quins llavis -són mortals?
diuen la
nit?
Quins ulls veuen la nit? Quins ulls són la nit?
Subir