POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 591
  Total Poemes: 13919
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
ALTRES PREGARIES

LLACUNA i CARBONELL, JOAN

erroresrecomendar

Quanta alegria hi ha al món,
quanta bellesa:
I quant dolor, Senyor,
quanta tristesa:
Vós sou la llum,
l'alegria i el perfum.

* * *

Vós sabeu
com he sentit
el desig de glòria.
Perdoneu-me,
Senyor,
Vós sabeu
com m'ha temptat
la carn.
Perdoneu-me,
Senyor.

* * *

Voldria tenir
l'ànima en pau,
com una illa
dormida dintre el mar,
o com un infant
al punt de néixer,
al moment batejat.
Voldria matar
tota retòrica.

* * *

Per què, Senyor, torno a fer versos
després de tants anys de voluntari silenci.
Quina força m'impulsa a escriure
contra la meva voluntat?
Per què els faig,
per qui els faig,
i per què els faig,
si no crec,
si ningú no els espera,
si no veig lector al meu entorn.
Tot és silenci al meu voltant.
Em sento sol
i immensament trist.
Escriure només per a vós.
Si no és per a vós,
no els necessito.

* * *

Només per vós escric els meus poemes.
El món ignora el meu missatge.
El món no escolta la meva veu,
per vós escric els meus poemes.

* * *

Qui resarà per mi!
Els que em sobreviuen,
muller, filla i néta,
i tots els que em lliga
un vincle de sang o l'amistat
no s'obliden de la meva ànima.
Ells resaran també per mi.
Em sobreviuen
muller, filleta i néta?

* * *

Senyor,
ens cansem de tot.
No comprenem els altres,
ni ens comprenem nosaltres.
Només el vostre amor
il·lumina les nostres tenebres
i ens fa dignes
d'un millor destí.

* * *

Senyor,
no sé què fer per estimar-vos.
I voldria agradar-vos tant!
Tot el que faig
em deixa insatisfet, buit,
entristit.

* * *

Confós entre el dolor
i la tristesa,
quanta alegria, Senyor,
quanta bellesa.

* * *

Vós sou, Senyor, el conductor
d'aquesta fabulosa orquestra del món.
Però només alguns
segueixen el vostre braç.
Els altres
cantem la nostra trista melodia.
Ens oblidem de la vostra paraula.
No ens voldreu tampoc
al cor celestial dels àngels,
al costat de la Verge i dels Sants?
Però vós quina necessitat en teniu?
Sento la meva poesia
lluny de tothom.
El meu nom ha emmudit.
Ah, si pogués escriure per vós,
si m'escoltéssiu.
Però vós voleu altres coses de mi,
i no la meva poesia.
I menys la que faig ara.
Mai no he pogut realitzar
el somni d'un poema
immens, dedicat a vós
en la figura del Crist d'Igualada.
Tota la vostra història,
tot el paisatge de la ciutat
que des de segles us venera,
i la vostra Mare,
la Verge de la Pietat,
adorada en el meu col·legi d'infant.
Subir