Ab cuita, per obeir-vos,
me regoneguí les mans,
ab què les trobí senceres;
seguí’m així, sens mentir-vos:
que les trobí dins los guants,
que eren tornades ulleres.
I vengut en extasís,
descolorida la cara
de veure tan estrany cas,
diguí al xic lo que oís:
que al sendemà les cobrara,
sol que no se n’anutjàs.