No m’amortalleu la lluna
ni amb fonaments ni vials.
No li esborreu el somriure
ni amb façanes ni empedrats.
No li cerqueu grans dolls d’aigua,
ni llacunes, ni antics mars.
Les estrelles li eixugaren
gota a gota l’oceà.
Sols li resta una glacera
ploriquejant pels rocalls.
Deixeu-la que s’enlluenti
quan la fosca la tenalli
i ens mormoli ran de llit
aquell poema precís
que hem cregut fer nosaltres.