Al punt c’om naix comensa de morir,
e morin creix, e crexen mor tot dia,
c’un pauch momen no cessa de far via,
ne per menjar ne jaser ne dormir,
tro per edat mor e descreix a massa,
tan c’axi vay al terme ordenat,
ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,
mas pus avan del terme null hom passa.

Trop es cert fayt que no podem guandir
a la greu mort e que no y val metgia,
fforça ne giny, rictat ne senyoria,
e trop incert lo jorn que deu venir,
com, quant ne hon, que tot arnes trespassa
e no y te prou castell, mur ne fossat,
e tan leu pren lo neci co·l senat,
car tots em huns e forjats d’una massa.

Be sabem tots que ych havem az exir
o tart o breu e que no y val mestria.
Breu es tot, cert qui pensar ho saubia.
Mas lo foll hom no se·n dona cossir,
que, remiran sa carn bella e grassa,
e·l front polit e lo cors ben tallat,
ha tot lo cor e lo sen aplicat
als fayts del mon, que per null temps no·s lassa.

Si be volem un petit sovenir
com som tots fayts d’avol merchanteria,
e·l sutze loch on la mayre·ns tenia,
e la viltat de que·ns hac a noyrir,
e, naxent nos, roman la mare lassa
e nos ploram de fort anxiatat,
entram al mon ple de gran falsedat,
c’ades alciu es ades nos abrassa.

O veyll poyrit! E que poras tu dir,
qui·t veus naffrat tot jorn de malaltia?
Missatge cert es que la mort t’envia,
e tu no·l vols entendre nez auzir,
mas, com a porch qui jats en la gran bassa
de fanch pudent, tu·t bolques en peccat,
disen, tractan, fasen molt mal barat
ab lo cor fals e la ma trop scassa.

De cor preyon deuriem advertir
en l’estat d’om qui tot jorn se cambia,
que·l rich es baix e·l baix pren manentia,
e·l fort es flach e·l flach sab enfortir,
e·l jove sa dolor breumen l’acassa
e mor tan leu co·l vell despoderat,
e·l vell mesqui fay leho de son gat
e pensa pauch en la mort qui·l menassa.

Deu sab per que lexa mal hom regir,
o foll o pech, e los bons calumpnia,
que tal es bo com no te gran baylia,
qu’es fer e mal si u pot aconseguir;
e tal humil quant es monge de Grassa,
qu’es ergullos quant ha gran dignitat;
e tal regeix una granda ciutat:
ffora millor a porquer de Terrassa.

Qui be volgues a Dieu en grat servir
es en est mon passar ab alagria,
tot son voler a Dieu leixar deuria
e no pas Dieu a son vol convertir;
car Dieus sab mills a qui·s tany colp de massa
per acabar o qui tenir plagat
per sprovar o fer sa volentat
de ço del sieu e qu’es raso que·s fassa.

Del payre sant hay ausit, quan trespassa
d’ayçest exill al Juhi destinat,
que ditz: «Er fos eu un bover stat,
c’onor d’est mon a peccat embarassa!»

Heu, Peyres March, pregui Dieu c’a luy plassa
donar me cor e voler sforçat,
ques ab plaser prenda l’adversitat
e sens ergull lo be que breument passa.