Aquells qui van perdre el coratge
fa tant de temps.

Aquells qui s’arrosseguen pel fang
eternament.

Els qui no pertanyen enlloc,
exiliats del món real,
refugiats en la utopia,
asilats per la ficció.

Exèrcit vençut,
estol de desheretats.
Pàries.

Àngels caiguts d’ales xacrades,
alienats de rostre en esbós
que vaguen
dispersos com la pols
per les andanes desdibuixades
d’una estació abandonada,
tot esperant
l’arribada d’un tren prodigiós
que els durà més enllà
de la porta humana
i els redimirà d’odis i misèries.

Nomes cal esperar.
I esperen.

Sí,
algun dia arribarà.