Amb sols dits i UNGLES vols tenir-ne prou
i esgarrapar la capa de ciment
del que serà el teu nínxol ombradís,
un esgarip de paraules tan soles
com el gemec d'un crit silenciat.
Garratibat, amb cucs arreu corcant-te,
no saps encara que les ungles creixen
perquè pateixis a l'ombra, i així,
esgratinyant els límits de la tomba,
puguis parlar amb les urpes de la por.