Aní-me’n a ma posada,
dubtant alguna cautela
ab què se fos cambiat,
i dins ma cambra tancada,
mirant-les a la candela,
estava més espantat.
I posant-les en lo lloc
on acostumen servir
per fer la vista més veure,
los meus ulls, qui miren poc,
veren més que no es pot dir,
pensar, escriure ne creure.