Aprés viu venir, de passa,
un buac donant ferides,
sobre el vent muntant en alt,
tras la coloma, a gran caça,
ab les ales esquetides,
de plomes de girifalt.
La coloma bé se’l mira;
no sé si sap on fa niu,
ni si l’agre li coneix;
mas jo crec de lluny li tira:
no tinc temor que s’hi fiu,
sinó que de vent lo peix.