Aquests cap-al-tard dins la cambra
amb el cos fatigat de tant estimar
i al cor un venciment del tot semblant
a la rutina de la llum quan es retira;
i som sols, amor, quasi uns estranys
i tenim a les mans la cendra del miratge,
el foc dels espills d’una sola figura,
com Narcís, abocats al perfil d’un reflex.