Ara que les edats són forjades.
Ara que un respir allotja la fredor.
Ara que t’enuncien les lloances.
Ara que el fibló troba un repòs.
Ara que les voluntats radiaven.
Ara que els designis prenen vol.
Ara que el vers va tornant-me.
Ara que no tens ni el meu record.
Ara ja mai no sabràs si t’adonaves
de com t’estimava amb tant fervor.