Ara que dones
portant flors pels carrers
et fan pensar en la mort,
en l’ambigua presència dels absents,
en l'eco que s'esborra i dura encara
i estremeix l'aire
per on passaven
com passam ara,
mig a les fosques
d'un breu capvespre
o en la claror tranquil.la
d'un blau matí d'octubre,
atrafegats,
amb rams de flors i espelmes,
les dones i nosaltres.