Pel noi de la Lola
de ca la Guillema
tothom em coneix
(com la meva mare
no hi havia noia
tan bona i tan bella
al vell Berguedà).
*
Oh, com em feria
la gent quan em deia
el vetes-i-fils!
Jo portava calces
de dril i camises
del temps avial.
*
Desvagat el pare,
la mare darrere
del taulell antic
venia tristesa
i trossos de randa
i mitjons i mitges
i botons de fusta
a ral la dotzena
i botons de nacre
a ral el parell.
*
I jo que creixia
salvatge com una
mata de coscoll!
En lloc d’anar a estudi,
tant jugava amb nenes
en fosques entrades
com fumava amb pipa
per deserts ravals.
*
La guerra, la guerra
que avortà tants monstres,
m’avortava a mi:
nou anys, i amb el rostre
orbat de somriure,
amb els ulls glaçats.
*
Qui, de cop, occia
aquella oreneta
dins el niu tendríssim
de la meva mà?