Avui els déus transparents ens volen ajudar
ales grans abraçaran els nostres peus marins
donem-los somnis i quimeres que arrosseguem si és desèrtic el dia
ningú no ho sap
dolç secret que ens empeny polifònic cap a llargues fuites
ningú no ho sabrà
em pintaré de roig el cabell, ompliràs el barret de maduixes
i deixarem els mots i les pigues sota l'escala
ningú no coneixerà el nostre idioma bell
atapeït com serà d'arbres, núvols, mars
i nosaltres largs, vent, volar.
[de Entre la distància exacta i la nit]