POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 628
  Total Poemes: 14847
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
BABEL

Bofill i Mates, Jaume - Guerau de Liost

erroresrecomendar

Col.lectiu pecat d'orgull: culminares a Babel,
com si colzades i dits fossin mesura del cel!

Del verb humà, la vindicta de Déu esquinçà la túnica:
ja la paraula dels homes no serà trompeta única.



Cada poble té un carreu de la torre del pecat
i vol refer-la en petit, més alta que la del costat.

I el veí més xic fustiga
i les hortes del veí bàrbarament artiga.

Debades l'orat bastoneja l'espantadís presseguer
per tal que moresques figues deixi caure en el paner.

(Només, la nit de Nadal, s'acompleix la meravella
que una forca de tió sua neules per l'aixella.)


Debades acoblar vol
el cucut i l'oriol.

L'esperit incoercible és un sitjar de paraules.
Cada reietó, però, cal.ligrafia en joc de taules

ço que li ve de grat; i en fa la suprema llei.
Consumat el deïcidi, juga a l'homei.



Fa de la humana raó la màxima prostituta.
La veritat que establia suprimeix tota disputa.



La prudència de la carn és cautela de guineu:
l'indefens degolla amb urc i del fort s'aplana al peu.


L'enfelloneix l'esperit, per tal com no és deixa tòrcer.
És una còmica bèstia el símbol cru de la força.

La gràcia toca amb la mà el caire del llom pelut.
I la bèstia fa un udol que a sofre put.



La gràcia li arrenca un pèl com talismànica tija.
I el proposa com a accèssit de sortija.



La bèstia, avesada a córrer, s'endormisca al pedestal.
S'hi engreixa tant, que el traboca, l'escarbota i s'hi fa mal.



La gràcia (que somriu) li posa un cataplasma,
i li fa un llaç a la cua, sense vèrbola de blasma.


I li diu: - Vés ...
No t'emboliques mai més
Subir