Prenent una copa la vaig conèixer.
Va seure al meu costat i li vaig parlar.
“I don’t speak Spanish” em contesta,
així que de idioma vaig mudar.

No té interès ni trascendència la conversa.
La noia volia veure la ciutat. La autèntica.
La meva limitada experiència li ofereixo
i ella, amb dubtes però atrevida, accepta.

Passejant el meu gec li poso a les espatlles;
la nit és fresca i crec haver-la vist estremir.
Arribem a una plaça tranquil•la i solitària;
un racó d’aquells dels que gaudeixo sovint.

Seiem a un banc mentre ens fumem un cigarret.
Silenci omplint aquests menuts espai i temps.
De sobte un trist gest se li dibuixa als llavis
i una llàgrima li recorre la suau, bonica galta.

No puc evitar sentir una paraula mussitada:

“Love”

S’aixeca i, trista, em diu: “Adéu. He de marxar.”
I amb ella lentament s’allunyen de ma mirada
una preciosa dona i el seu secret misteri.