I
Quan enlairo la bandera negra
veig que la calavera és la teva calavera
i penso quan et besava els llavis,
que només són ossos blancs en una bandera negra.

Quan et toco els malucs
o el dit és clítoris, fix,
penso que seràs una calavera,
que només veurà mar,
que només beurà rom.
Capellans renegats,
prostitutes comunistes,
tafurs de casino
i estafadors per vici seran la teva religió.
No voldràs mai més comunió sense orgasme,
l'èxtasi no és una exclusiva de les santes.
Oració sense distracció no és ni onanisme.


II
Ara, cínica, vas pelada al zero com un skin,
l'última mohicana amb quatre cabells de color.
Et tinc preparada una sorpresa:
si vols ordre et donaré desordre,
si vols unitat tindràs anarquia,
si parles de poesia sentiràs dissonàncies,
si vols ritme imposaré discordança,
davant la grandesa et quedarà puerilitat,
la generositat es tornarà crueltat
com la monarquia és pederasta,
els diners són traïdors,
la nòvia infidel i Déu sord,
Déu, el teu Déu, sord.
Si vols fel.lació no seràs transvestit,
només dona jove amb veueta
i dentadura correctiva de ferros.

Mira de tenir lliure la porta del darrere,
sempre és millor saber per on has de fugit.
Quan enlairo la bandera negra
veig que la calavera és la teva calavera
i penso quan et besava els llavis,
que només són ossos blancs en una bandera negra.