Bon dia pajarit!
Dic al passar pel bosquecill
en veure un simpàtic gorrió.

En una mescla irreverent
d’independentisme verbal
i recuerds d’infantessa distants,
que acaben subint-me al cap
com l’adrenalina amb un sust.

I en aquesta actitud alliberadora
saludo en llegand a casa:
Hola pescaus. Voleu cumer?
I de la peixera venen a reclamar
dels meus dits la teca que toca.

I un nus m’aferra la garganta
si penso en el meu pèrr bonit,
els seus lladrids de benvinguda.
Quant t’ech de menus!

M’atorgo la prerrogativa de sentir,
a pesar de les incorreccions,
que no són més, en elles misms,
que una llav que obre el candau
d'una cadena que m’ata a la forma.

Que jo el que quier és contingut.
Amar-te sense paraules enjaulades.
Perquè sí, perquè m’apeteix.
I adiós mui buens.