Plora la tarda
amb llàgrimes de pluja
i riu la terra.

Avança el vespre,
olor a terra xopa,
i el cor ben tendre.

La nit m’acull,
i amarat de tendresa,
amb tu somio.

Em lleva el sol
quan m’obre les finestres
amb enyorança.

I encaro el dia
amb el cor ple de tu;
el cap que em vola,
i esdevé au de pau
que en el seu vol et troba.

19 de febrer de 2011