Buidar-se... escolar-se.
Deixar que els vells sentiments
recorrin en espiral la caiguda,
com la pica que es va buidant,
emportant-se la suor i la ronya
incrustades a la pell amb els anys.

Que de tan meves ni les noto.
Que les sento part mateixa de mi.
Sí! Mirar-les vull lliscant avall,
en el sabó i l’aigua dissoltes,
allunyant-se girant al vòrtex,
amors, esperances i recels.

M’heu acompanyat tot el camí.
Hora és d’iniciar-ne un de nou.
Alleugerit de les velles crostes
que al caminar tiben la pell.

Que el cor deixi fluir nova sang.
Els pulmons aire nou i fragant.
Els ulls noves imatges; sons les oïdes.
Noves suavitats i aspreses els dits.

Que se’m buidin del tot les venes.
Vida!... Omple’m aquest buit i nou jo.