Han caigut tres arbres de ton jardí.
Cent, dos ... tres-cents anys d'ombra.
Ta Rota es blanca i humil
senzilla i neta amb ses pins.

Quan obrim la finestra
ens rep lo perfum a mar
la terra negra, encara humida
i un pitroig.

Los cans ja et miren amb ulls pediguenys.
Tu encara estas al piano o amb lo falcó o escrivent

I vens a caure per l'hora del te
i front la xemeneia mirem velles fotos
o el llibre d´ocells de lo avi meu
(ton avi també en tenia).

tornem la conversa als dos grandpares nostres,
tan anglosaxons i ornitològics.

T´he portat un dibuix; tu de nen
pescant a les rotes.
Tu recites "La bohème" i jo
prepare un altre te.