a Emili Sánchez-Rubio


De la llum del capvespre
he segrestat l’amor,
una flor d’aroma buit
que he escopit al món
en forma d’esquelet de papallona.
Davant les coses he afirmat:
sóc subjecte enamorant
i he pelat patates al balcó
després d’haver expirat
totes les Llunes del Mediterrani.