Veig ballar els murs del mas buit
en 'cabat de ploure
i el cel, amb núvols que passen,
tremola al bassot.
Me s'omplin los nassos d'aire
net, fresc a les galtes.

Està negra de xopeta
la morera gran,
les fulles amples gronxant-se
de l'aigua que aboquen,
com si mogués moltes mans.
Lo jardí dixat,
salvatge, també rebat
arreu gotes soltes
i la saó de la terra
s'alça feta flaire.

Després, amb fang i roderes
i bassots, en bicicleta
amb parafang solt i gossos
que embornen de dins dels horts,
vindrà el camí del canyar
i el riu, ample, entre els àlbers.