silenciades i potser em rebran,
hospitalàries, busques de tenebra,
les ombres estirades d’aquests arbres
encara sense nom. Allargaré
aquest camí, amagaré la mà
dolorida, talment un sac ple d’ossos,
davallant a la fosca inconeguda.

Amb parteratges malverso els camins,
però jo, que conec la immensitat
furtada, m’esglaio davant el teu
terrífic, impassible, impensable
destí, ¡oh, roda-mare!