Has canviat el papa Marx pel nas,
ho dius amb l'aire descordat dels frívols
(un aire de Cartier tret d'un basar
i candorosament mostrat arreu).
"Es tracta de comprendre on van els trets;
com a l'oest: olores i endevines
ràpidament quins són els del teu bàndol."
I t'has quedat tan ample perquè, encara,
no saps que es venen, bonifaci, uns guants
per remenar exquisidament els tòpics.
Et vèiem fer tots els papers del màrtir
(sempre has estat aplicat) i ara vols,
enllustrat amb les sedes del cinisme,
que alcem apostes novament per tu.
¿Només perquè has sabut guanyar el terreny
a l'altra banda de la simetria?
Camaleó, hi arribes amb retard,
el contracop del pèndol no perdona:
dels màrtirs, si més no, se'n fan relíquies;
dels innocents pescats per noves sectes,
humoristes petits en fan carnassa.