POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 591
  Total Poemes: 13919
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
CASCAVELLS

Gimferrer, Pere

erroresrecomendar

Aquí, a Montreux, rosassa dels òpals lacustres, fa cinquanta anys
pergeñaba Hoyos i Vinent l'al·lucinant història de
lady Rebeca Wintergay.
Eren sens dubte temps -belle époque- més festius, amb la
vivacitat bombollant de qui se sap efímer -atronaban els
canons|gorges del kàiser la mil·lenària Europa, mai el blau de
Prusia no va ser tan sinistre a cap cavallet.
Rubicunda i nostàlgica, núbil walkiria de casino i pèrgola, la Gran
Guerra ascendia, flameantes al vent les barbes dionisíacas de
Federico Nietzsche.
Temps de confusió, Déu ens assisteixi, un alè estrangulava els quinqués,
pansia premonitòriament les magnòlies.
Alguna cosa naixia, aspra, incivil, desobedient, més enllà dels miralls
nacrats, del tango, les anèmones, les espatlles, el xampany, la carn
nívia, la cabellera àuria, l'ermini, els pits|sins d'alabastre, la
blavosa raicilla de les mans marfileñas, el repic, l'esquila
-¡tan bucólica!-
al prat del petó i el para-sol.
Mereixien viure, qui el dubta, els til·lers on l'amor hissava
els seus corsers, els salons del láudano i porcellana
chinesca aromados pel kif de Montenegro.
Una cançó d'ensortijados bucles, una sedeña súplica
arribava de les postals gandulament mitològiques,
nebulosamente impúdiques, dels rosats angelotes
-porprat i escaiola, rodanxona natja a l'aireque presidien
els epitalamis.
Maceració de lliris, l'antic gran món passejava les seves
últimes carrosses pels estanys que envaïa el légamo.
I en l'aire flotava ja una olor de velones, a cilicis, a
penitencials ceres, a pixa culpa, a reivindicacions
d'inalienable condició humana.
Jo, de viure, Clots i Vinent, viu, paladí dels últims
torneigs, trencaria, va trencar l'última llança, rosa immolada
al parc dels cérvols, cremaria, va cremar les paraules darreres
restituint el món antic, imatge consagrada a la sínia del
futur, pirueta final d'aquella mascarada precipitada ja sobre
el buit.
Jo, de viure, Clots i Vinent, viu, tant daríaInos,
creieu-me, perquè res no s'alterés, perquè l'antic gran món
prosseguís el seu ball de
galant harmonia,
per sempre girant, flama i cançó, girant cada vegada més,
creieu-me, tant donéssim, fins al vertigen girant, Clots i
Vinent, jo, encara més ràpid, sempre, tant perquè aquell
món no morís mai, perquè el gran carnaval romangués,
polisón, botins, per sempre girant, cascavell suspès en la
nupcial faràndula del son|somni.

Aviso legal | Sobre la web | © 1995-2007 Generalitat de Catalunya
Subir