No podríem
tancar les persianes, enlairar-nos
com col.librís o flautes cristal.lines
per narcrades escales
interiors,
per boscosos arpegis de piano?

No podríem
escoltar aquesta música mentre cauen els arbres,
mentre l'arna i el corc esborren llibres
que la pluja no escriu, marquen les cartes?

No podríem tancar les persianes,
oblidar la derrota,
ignorar les espases, les rialles
que pugen dels obscurs
carrers cap a les places?

No podríem
tancar les persianes i tornar a aquesta música,
a l'única victòria que no ens poden sostreure,
a aquest temps altre, encès,
extreure'n
una volva de llum,
una ínfima llavor, com una ametla
inesperadament menada per mans d'aigua
fins als teus peus d'arena? No podríem
conrar-la, i que esdevingui
creixença de palmera o de columna
de música arrelada,
l'anunciat fa temps, tan necessari,
l'impossible alçament de llum esperançada
sobre aquest llarg eclipsi, no podríem?