S'obren els ulls, frenètics, temorosos
de lleis i dogmes intangibles, fràgils
com el fullam desprès pel vent dels arbres
innocentíssims d'una infància inerme.
S'obren els ulls i les cames, i el vit,
quiti de traves, s'enlaira, arriscat,
apilotant tots els grumolls de sang
que, dissoluts, enfilen una verga
enfurismada cap al trau obert
de la noieta blava, de somriure
trist, penedit, que obre les cames, tanca
els ulls errívols i es llança a l'abís
impetuós del somni, mentre fora
del llit groller els murs, covards, fressegen.