Desperte al mar aquest matí
I al vert elèctric de tes ulls.
Temperats per l'escuma de mar.

Fotons reflecten blanques ones
I ta mà a la meva, lo foc estèn.

- Una vegada més -

Passada la tempesta, les nits.
Tes onades amenaçant ma ira.
Cada minut és teu i em fa por.

Anul·lant ma força, fent- ho senc,
Involuntàriament, no puc fugir.

M'agrada més que la xocolata,
que un llibre, que el mar tempestuós,
I t'adones que ets tu el causant.

No em regardes, ta mirada em turba.
Besam millor amb los ulls tancats.

-Dec d'acostumar-me a respirar
Quan estàs ací -