Camioner, ih!
cues de filaberquí
els ulls dels pobres.

Veus la finestra
on dorm un pardal petit?
El vidre sagna.

Casa sense clau,
la verge, l'àngel portau.
Les rates canten.

Suburbis, ravals,
enceneu les llanternes
per al llangardaix.

A sota del pont
una vella reposa
dins l'immòbil son.

A sota del vent
una vella espanta
el mati vinent.

Dins de la brossa
lluiten el gat i 1'home
i Déu se'ls mira.

I Déu erupta
i Déu treu la petaca:
fuma avorrit.

Diu l'home al gat:
La sardina és meva.
I la Verge, Déu!

Per alimentar
els fills, la dona, la por,
dóna'm l'ànima.

Dóna'm un crostó
amb una arengada
de plata vella.

Dóna'm un parrac
de felicitat penjat
d'una lluerna.

Dóna'm el teu pit.
Abeura'm la set de set
que no se'm passa.

Roba'm el sexe,
talla-me'l a daus. Sembra'l
a l'esplanada.

Arrenca'm els ulls
amb botons blancs de nacre
d'ullal ben negre.

Fills deIs meus fills. Fills
Fills detants fills d'altres fills.
I l'argelaga?

Bleps de pobresa,
al meu jardi, neixen vius
i es moren morts.

De mort certera,
l'ala negra que creua
la carretera.

Camioner, oh!
Voidries ser l'avió
i portes roques