Travesso sol, de nit, la mar il·luminada
per un estel distant, que em creu inexistent.
La llum, com un reflex fugaç, segueix l'onada
que el meu vaixell callat per sempre va empenyent.

Oh estel!, cap on em duus, guspira inabastable
si mai podran tocar-te la nau, la vela, els vents?
Potser ni saps que avui, el meu somni inefable
s'adreça cap a tu i, tanmateix, el sents.

Però tu que ja saps que vas brillar per totes
les ones, els corrents, els instants i les gotes
de l'oceà que va marcant el meu camí.

Dins de l'anonimat d'aquesta nit gloriosa,
lliure i mai pertorbat per la nau silenciosa
que sempre et té al davant, també brilles per mi.

Jordi Vives i Batlle


VERSIÓ EN OCCITÀ:

Travèrsi sol, de nuèch, la mar illuminada
per un astre alunhat, que me crei inexistent.
La lutz, coma un reflèxe fugaç, seguís l'ondada
que lo vaissèl, calat, totjorn avant empenh.

O estela! Cap de ont me pòrtas, bua introbable
se poiràn jamai te tocar la nau, velam, e vents?
Benlèu ni sabes qu'uèi, lo mieu sòn inefable
s’adreça cap a tu e, totun, tu lo sents.

Mas tu que sabes ja que brilhères per totas
las ondas, los corrents, los instants e las gotas
de l'ocean que marca lo camin mieu

En lo anonimat d'aquela nuèch gloriosa,
liura e mai perturbat per la nau silenciosa
que t'a totjorn davant, brilhas tanben per ieu.

Jordi Vives i Batlle