" Faltava poc per arribar, el camí continuava tan pedregós com sempre l'havia recordat i son paisatge exquisit, ple d'herbes aromàtiques i garrofers, de pinars i tarongers, verdor infinit i eixe perfum a romer, azahar i flor d'ametla, aire fresc de camp i sol banyat. Quasi podia sabotejar la mel de les panses de moscatell, oldre el pa calent dels forns de llenya.


Ja es divisen els murs de la casa, de grossa pedra negra mil.lenarària, per fi, eixa visió des de lo alt del camí, uns instants desesperats, eterns, el por de no arribar, encara quan falten pocs metres, quan quasi es pot tocar amb la mà. Sembla impossible, un somni tant de temps desitjat, i ara no podia atendre el moment de baixar del cotxe, de córrer a abraçar cada pedra, cada arbre, menjar caquis, beure del fosc pou L'aigua fresca i dolça, elixir de vida ,i desprès, tombar-me sota eixa terra calenta i roja ... ma terra, meva sang... tancar els ulls i notar amb peresa els raigs de sol en mon rostre, en tota ma pell.


Mentre somniava, ja havíem arribat, vam entrar a la casa quin plaer fresc dins eixos murs, després del calor intens d'estiu, de la suor del camí! - ¡Ja estic a casa! - la foscor devaneix quan les primeres finestres s'obriren per a deixar pas a la claror del dia, il.luminant les habitacions, com una pluja d'alegria es es filtrara, omplint cada cantó amb llum, cant d'ocells i perfum a tomell.



Prove mon llit, encara conserva la estranya simultaneïtat fresca i càlida dels objectes quasi animats que formen l´entorn íntim, que son part dels records més estimats i prop del cor.El pati despenia un olor entre dols i acre, la figuera estava en plena explosió, les fruites madures omplien tot arbre i terra, podrint-se tranquil.lament a l´ombra dels murs. "


" ... I ara ... com si tot s´haguera detés en el precís instant en que va deixar Bisserot, com si tot s´haguera paralitzat, com si les plantes, els animals hagueren deixat de créixer i els caquis dels arbres hagueren atès a la tornada per a madurar, i el voltant no haguera envellit, si sols ella haguera canviat, allí estaven els murs de Bisserot, més antics qu´els olivers centenaris, que l´aigua, que eixa terra roja mil.lenaria ... més antics que el temps. "