¿Has vist mai de prop un cargol?

Observa la closca quieta:
cada volta és un pam de temps
on no podries definir-hi un límit,
al centre d'espirals convulses.

Encara que tu sí que ho saps, però,
el cargol ignora que té
una pell on el temps es fa pedra.

I llisca arreu arreu, sense neguit,
als prats i als rocams humitosos,
ignorant del dibuix feixuc,
de l'enigma perpetu
que —fa temps— qui sap quin bruixot erràtic
va encastar-li a la cega closca caqui.