Com hagui la Fama vista,
dupti molt sa fictio.
L’anima, sens culpa, trista,
esforça·s cercant de vista
si vera alli la Raho.
Ni viu Raho ni Ternor,
per qui dehien que·m citaven;
d’on me feu dolor lo cor,
no perque tingues gran por,
mas fastig dels qui·m portaven.