POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 589
  Total Poemes: 13916
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Convidat

Planaspachs, Josep

erroresrecomendar

Com el convidat a l'àpat dels llinatges
—que, trist, entre l'alegre aroma
del vi i les menges saboroses
és cridat a part per l'amo del casal,
que el duu a l'estable on dormisquegen
muls, sementals i joves eugues,
i allí li explica el sentit de la dinada,
la barreja de veus que vol veure aplegades,
i li demana que, en cantar-les, recuperi
aquell màgic so únic, primigeni,
que es desglaçà fa eres al jardí dels encisats—,
com aquest convidat
—ara ja partícip del joc de l'avenir—
em sento jo estrafent
rims antics i paraules comanades.

Per això fa temps que servo el vell encàrrec
—adés trist, adés amb joia anguniosa—
i arran dels murs orbats del monestir
escric uns cants oscats que per sort ja no recordo,
els cants que, àgilment i brusca, em retorna
el vent fràgil, fonedís de la memòria.

Perquè tot és dins tot,
i quan de sobte al cel s'encenen lluminàries
—a pams i pams d'anys i de llums—,
això vol dir que l'amo que era a taula
ja torna a ser a l'estable
i li demana a algun altre convidat
que dibuixi els firmaments imaginables.

Abans de l'àpat jo duia vesta esclava
i ara em moc —lliure— dins àlbers lluminosos.
Subir