Al futur en diran ben poca cosa
d'aquest rusc fet amb suro i buit de mel.

Me'n faig càrrec: no em requen llargs oblits.

Els abells faran nius en altres bucs:
cal que així s'esdevingui a tots els llocs.

Vespers joves reclamen drets no escrits
i no sóc qui per rompre antics lligams.

Del passat quedaran només uns mots
tan incerts com la tinta esborradissa
que els va escriure, temps ha, ceptre al seu segne.

Però jo me'n faig càrrec, del futur:
compliré les crescudes d'aigües braves
si és el temps, venjatiu, qui així ho demana.