POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 605
  Total Poemes: 14249
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
DOLCA NUESA

Alonso, Vicent

erroresrecomendar

Déus i homes l’anomenaren Afrodita,
perquè sorgí de l’escuma.
HESÍODE



I

Serf del misteri,
camine faula endins
amb urc i afany.
I trobe el Bell més pur
al balm dels jorns vellíssims.

II

Dolça nuesa
que a cau d’estels i lluna,
desfà l’onada.
Que n’és, d’immens, l’anhel
ran d’una mar tan viva!

III

L’encís del foc
estranyament no et sobta.
Un vent encès
ha de cremar el bosc,
eterna deu d’anèmones.

IV

Ebri de murtra,
m’enfile fosca amunt
lluny del senzill.
Circell que ferm s’arrela
al mur tan net de l’alba.

V

La Poesia:
el tornavís dels mots,
inesgotable.
Records. L’Atzar. El Foc.
Niells del temps: les hores.

VI

A doll el nou,
perquè el silenci muira!
Sons de llaüt
trenquen el ritme dolç
del temps, ran d’horabaixa.

VII

Enfonse el rem
ben dins la mar dels dies.
Clivells avall,
la llum fereix el fons
obscur de la memòria.

VIII

Els ulls són plens
de blancs brollims de lluna.
Heura i Follia.
I arrape el cel altíssim,
límit del joc, incert.

IX

Hissem les veles,
que els mots ens són propicis!
Enllà de ports,
qui sap si el mar, advers,
podrà ofegar els somnis?

X

Acime mots
damunt la cendra viva.
L’Etern m’acull
si atie la brasada
i òmplic de flams la nit.

XI

Límit del foc!
Ja sent l’Instant més fred
com se m’atansa.
Si ens arribés l’alè,
enllà de l’altra riba!
Subir