Les onades ja amagaven bressolant el nostre amor
que fonien l'abraçada, alegria i dolor.
La germana de la lluna m'abraçava al seu jardí
però el gessamí ja no perfuma ni el meu cor ni el seu pit.
El meu tresor és de plor i sospirs d'argent d'enamorat,
el teu alè són coloms i són flors el vent per sobre de la mar.

Una rosa, com podria no badar-se en la rosada?
Ai, amor, que es fa de dia i jo tenc set de la nit.
No volarem cavalcant el gran cavall del vent pel nostro cel,
però cercaré respirant les olors del vent que neix del teu alè.