De l'amor voldria saber,
amic, si és fals o lleal,
puix quant més lleal vull ser
més se dobla lo meu mal.

Vós, que los ponts i calderes
de l'amor haureu passat,
contau-me de què maneres
se rig l'home enamorat;
donau-me vòstron parer:
¿serà bé ser deslleal?
Puix quant més lleal vull ser
més se dobla lo meu mal.

Quan parle ab qui m'ha pres d'ull,
no sé què vinc a tenir,
que parle lo que no vull
i calle lo que vull dir:
no sé què em voldria fer
si ma llengua a mi no em val,
puix quant més lleal vull ser
més se dobla lo meu mal.

Quan veig qui m'ha pres lo cor
i d'ella vull despedir-me,
aparte'm casi de por
i a penes gose partir-me:
vòstron remei, si pot ser,
me doneu per a cas tal,
puix quant més lleal vull ser
més se dobla lo meu mal.