Passegem per la vora del Neckar.
L'atzar,
o potser aquests murs de saviesa,
em porta els dies
que una mort de ficció travessava,
tota paraules.
Llavors,
ni la vida era el lloc on deixar la mirada:
l'esparver que alça el vol,
aquell vell que almoinava a la porta
de totes les supèrbies,
o la por
i els clavills que ens ferien nits i ànima.


I digueu la vesprada,
tan lluny i falsa com aquella mort,
i em fa basarda l'abisme que s'obre
entre els silencis.


Però m'hi deixe caure lentament
fins que trepitge el fons del record
i em crema el foc que naix rere els turons
i la mort és el fred d'aquest hivern
o el poema.


(Cercles de la mirada, Bromera, Alzira, 1998)