De negre vaig per València,
de negre, a treballar,
la més funesta aventura,
de negre i no porte dol.

De negre, perquè m’obliguen,
de negre vaig sota el sol.
de negre, a soterrarme
a un petit entresòl.

De negre l’asfalt trepitje,
de negre hauré de viatjar,
al bus, pel centre, de negre
a un soterrani amagat,

darrere una plaça petita,
a prop del Mercat Central,
de negre com la nit negra,
soterre la llibertat.

De negre com els insectes,
negre com la negra mort,
negre como les paneroles,
al ple de migdia, de dol.

De negre per les hores negres,
les hores que ningú sap,
malpagades i perdudes
hores que no han de tornar.

De negre passen les hores,
a la llum d’una pantalla,
negres telèfons sonen,
timbrant tots d’una, alhora,

De negre a les reclamacions,
de cap a rebre els reclams,
a donar fets i raons,
als dubtes i xarxes socials.

De negre pels estatuts,
del treballador extern,
pels drets, per la no igualtat,
pels torts i pels sindicats.

De negre per les mentides,
pel conveni laboral,
per que anava a estar millor,
de negre i sens millorar;

gràcies que no ha anat pitjor,
gràcies que tinc treball,
gràcies a això soc pobra,
i els pobres podem pagar,

ser esclaus de les despeses,
treballar per a pagar,
lloguer i serveis necessaris,
factures esclavitzants

viure non necesse est,
necessari és aquest mal
per a fortunes alienes,
per a l’economia global.

De negre vaig com les bruixes,
com les dones velles van,
de negre anem les externes,
extrangeres laborals,

amb menys sou, drets i convenis,
que l’empresa principal.
de negre ens deixem la pell,
de negre i sense descans.

De negre, perquè rebente!
que negre m’han fet el cor;
de negre perd la paciència.
de negre vaig sense dol.

De negre com la nit negra,
negre com el desconsol,
de negre com la ansietat,
negre com la depresió.

Porte dol i no soc lliure,
de negre vaig sota el sòl,
amb les ombres empaitant-me,
negre com la mala sort.