Et diré sempre la veritat.
Salvador Espriu

De vegades m'agrada mentir.
Dir blanc per negre i parlar de la mort
com si tan sols fos un mot sense vida,
i amb renegats i blasfems
fer camí per la via
d'un atzar malvolent.
I si això faig, si així em malverso i m'esgratinyo
amb el temps, amb l'espai, amb el tot,
és perquè em mou la solitud que tu
has paredat al meu voltant,
paraula.
¿Sents la pluja com cau?
Ni tu ni jo no podem transmutar
el plom en or, en gel el curs dels astres:
som la venjança d'un mag bastard,
d'una quimera.
Però no et rets a l'evidència de la llum
i tornes, exacta, cap a mi;
m'has despullat la pell, l'entranya
i potser el costellam,
i n'has fet un brou horrífic, fètid,
un nom -la mort-
que no existeix, que per viure
em mata.